Osteopatia

Origen de l’Osteopatia

Sabem que Hipòcrates, el pare de la medicina moderna, utilitzava procediments de medicina manual en el tractament de deformitats espinals.

Va ser Andrew Taylor Still (1828-1917), metge format amb els preceptes del seu temps, qui, a partir de la seva formació mèdica, va realitzar una gran síntesi del pensament mèdic i va desenvolupar els principis de la nova filosofia osteopàtica. El 1874 va presentar per primera vegada la seva filosofia i pràctica de l’Osteopatia.

Bases de l’Osteopatia

• El cos humà és una unitat funcional indivisible: no es pot avaluar el cos humà sense tenir en compte tots els seus components.
• L’estructura regeix la funció: si els diferents components que formen una estructura no estan correctament disposats, no funcionaran adequadament.
• La llei de l’arteria absoluta: el cos humà necessita un constant flux de sang i fluids per realitzar les seves funcions.
• El cos humà té la seva pròpia homeòstasi: el cos humà té tots els elements per regular-se i recuperar-se a ell mateix.

L’Osteopatia es pot dividir en tres grans àrees.

L’àrea Estructural inclou múscul-esquelèticament la columna vertebral, les extremitats superiors i inferiors, corregint les disfuncions de la mecànica articular que correspongui.

L’àrea Craneal es centra en mantenir o restaurar la correcta plasticitat de la mecànica en les sutures craneals (articulacions de dilatació del crani) i la sincronicitat de la mobilitat de la mandíbula, alliberant la tensió del sistema nerviós central.

L’àrea Visceral es basa tant en la restauració de la mobilitat dels òrgans com en la recuperació de la correcta mobilitat osteopàtica visceral (“palpitació” pròpia de cada òrgan), facilitant la homeòstasi (la capacitat del cos de regular-se i recuperar-se mantenint condicions estables).

És important entendre que l’osteopatia és la conjunció d’aquestes tres àrees.

Com ens diu la primera llei de l’Osteopatia: el cos humà és una unitat funcional indivisible. Llavors el tractament haurà d’abordar i comprendre la interrelació d’aquestes tres àrees en la problemàtica de cada persona per facilitar la recuperació.

Metodologia de l’Osteopatia

A partir del tacte i la mobilització s’obté la informació per trobar l’origen de la tensió, disfunció o lesió, i posteriorment s’empren les tècniques necessàries per a la seva normalització seguint i facilitant les bases esmentades.