Psico-Osteopatia

El cos és intel·ligent independentment de l’intel·lecte de l’individu

El nostre cos des de la seva concepció està contínuament vinculant-se i responent a l’entorn, ja sigui familiar, escolar, laboral o social. Des de la psico-osteopatia busquem apropar-nos al pacient posicionant-lo en una visió més àmplia i vincular-nos a ell des de la seva necessitat, per arribar a vies de recuperació pròpies i inherents, acostant-lo a una major connexió amb si mateix.

Des de la vessant osteopàtica s’analitza minuciosament l’estat del cos en la seva globalitat, així com la correcta interrelació a nivell dels diferents teixits, estructures, òrgans i fluids. D’aquesta forma, la psico-osteopatia uneix els aspectes psicològics als emocionals.

Memòria, codi cel·lular i supervivència

Tots som únics!

Cada cèl·lula del nostre cos està biològicament connectada i es comunica amb la resta a partir de complexos mecanismes bioquímics i electromagnètics, fet que li permet interactuar amb la resta de l’organisme. A més, aquestes cèl·lules estan dirigides pel sistema nerviós central.

Si tenim en compte que cada cèl·lula sap perfectament quina és la seva funció, és evident que posseeix una memòria que estarà estretament relacionada amb la supervivència de l’organisme i de la mateixa cèl·lula, fent que la relació sigui productiva i que l’organisme sobrevisqui.

Des d’un punt de vista biològic, la principal prioritat del cos és sobreviure. Això ens porta a relacionar-nos amb l’entorn, l’entorn ens aportarà experiències que anirem acumulant amb informacions sensorials, formant i adoptant creences, les quals ens donaran records. I aquests, depenent del que agradables o desagradables que ens resultin, aniran gravant un codi cel·lular personal i únic.

Estem continuament exposats a informació externa, la qual cosa, en si mateixa, no és una dificultat, ja que vivim per acumular experiències. Entre el món exterior i el nostre món intern, hi intervenen els cinc sentits, així com cada cèl·lula del nostre cos.

Constantment vivim experiències a les quals inconscientment, de manera involuntària, atribuïm un significat. “El món no té sentit en si mateix, té el sentit que li donem”. Cada individu és responsable de conferir un significat als esdeveniments, i això pot variar significativament d’una persona a una altra. La interpretació que donem als esdeveniments exteriors té un impacte significatiu, ja que aquesta interpretació desencadenarà una resposta emocional interna. En absència d’emoció, l’experiència pot passar desapercebuda i no es memoritzarà. Si reaccionem de manera neutra, l’experiència no serà emmagatzemada a l’inconscient.

• Si a un esdeveniment li dono un valor positiu em recordaré tota la vida de forma conscient o inconscient, però de totes maneres aquest serà un recurs sobre el qual em recolzaré ja sigui de manera conscient o inconscient.
• Si a un esdeveniment li dono un sentit molt negatiu, em recordaré tota la vida de manera conscient o inconscient. Aquesta emoció és una energia negativa igual que l’emoció positiva és una energia positiva.

L’etimologia de emoció ve del llatí i significa moviment, i l’energia implica moviment.

Habitualment les coses que ens són doloroses, no les compartim o expliquem una part i les vivim sols. En viure-ho de forma negativa suposarà un conflicte per al qual hauré de buscar una manera més o menys satisfactòria d’assumir-lo a mig o llarg termini. Si no trobo la manera i el conflicte persisteix, el cos buscarà una solució biològica a aquest conflicte.

Cor i Raó

Durant els anys 90, tres premis nobels renomats de la medicina van exposar investigacions revelant que la primera funció de l’ADN no és la síntesi de proteïnes com es creia àmpliament al segle passat, sinó la transmissió i recepció de l’energia electromagnètica. Menys del 3% de les funcions de l’ADN es centren en la construcció de proteïnes, i més del 90% de les funcions van al regne de la bioacústica i els senyals bioelèctrics.

En els últims temps, s’ha fet una troballa sorprenent: el cor conté un sistema nerviós independent i altament sofisticat, amb una xarxa que inclou més de 40.000 neurones i una complexa interconnexió de neurotransmissors, proteïnes i cèl·lules de suport. A través d’aquests intricats circuits, el cor té la capacitat de prendre decisions i, fins i tot, de prendre accions de forma autònoma.

Existeixen 4 tipus de connexions que parteixen del cor i van cap al cervell:

• La comunicació neurològica mitjançant la transmissió d’impulsos nerviosos, malgrat que aquesta informació no és molt coneguda, el cor envia més informació al cervell que el cervell al cor i els senyals que envia el cor influeixen en la percepció, els processos emocionals i les funcions altament cognitives.
• Bioquímicament mitjançant hormones i neurotransmissors. És el cor el que produeix l’hormona ANF la que assegura l’equilibri general del cos (homeòstasi), un dels seus efectes és inhibir la producció de l’hormona de l’estrès i produir i alliberar oxitocina, també anomenada l’hormona de l’amor.
• A més el cor influeix al cervell i a la resta del cos a través d’una comunicació biofísica mitjançant les ones de pressió a través del ritme cardíac i les seves variacions.
• I afegir també la comunicació energètica.

El camp electromagnètic del cor és molt més elevat que el del cervell o qualsevol altre òrgan del cos i s’ha observat que canvia segons el nostre estat d’ànim.

El cor i el cervell mantenen una interacció recíproca, que influeix en el funcionament dels dos òrgans i com a resultat en tot l’organisme. Tots sabem que les emocions que sentim afecten al nostre estat d’ànim i a la nostra vitalitat. Però, ¿Quantes vegades no diem el que sentim i no fem el que creiem?